Disclaimer

Poemari dividit en quatre parts diferents, ordenades, bàsicament, des del criteri de l’extensió, des dels fràgils i efímers haikus fins als exercicis narratius dels tangos.

Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. Internacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o la Rosa de Foc. També va ser la capital on es constituí el 1907 la Solidaritat Obrera, i tres anys més tard la Confederació Nacional del Treball, el sindicat de caràcter anarquista més important del món pel que fa a l’afiliació i la transcendència històrica. Malgrat això, estem avesats als tòpics contemporanis que presenten els habitants de Catalunya com a gent treballadora, ordenada i profundament assenyada, llocs comuns que redueixen la realitat a la mínima expressió i es presenten com una tergiversació interessada amb un pòsit de veracitat, un instrument de propaganda subtil al servei d’un objectiu. Per a molts observadors dels segles XVII i XVIII, els catalans són violents perquè no es volen sotmetre a una lògica política imposada, perquè no comparteixen els valors dominants de submissió i desigualtat. En canvi, els cànons analítics elaborats des de mitjans del XIX presenten els catalans com a amants del treball, de l’ordre i el seny perquè els grups dominants locals, que també dominen els discursos intel·lectuals, anhelen un país modelat pels valors de l’ordre i el progrés propis de la burgesia. Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat per bastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria històrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hi és. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pels nostres avis. Malgrat aquest procés d’insensibilització, el pòsit es pot percebre en bona part de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.

El sistema de Nahum posee varios mundos habitables, y para escapar al poder del Emperador de Soles y Planetas sólo queda lo profundo de los mares de Ibajay.

Contes d’hivern és un dels llibres més brillants d’Isak Dinesen i un dels més reivindicats per la crítica europea. Escrit directament en anglès, aquest volum representa el retrobament de l’autora amb els temes i els ambients del seu país d’origen, Dinamarca.

En el Canton de final del segle XIX, el senyor Clay, un vell comerciant de te que ha aconseguit aplegar una enorme fortuna, vol fer alguna cosa que li permeti demostrar al món que encara pot aconseguir tot allò que es proposi. L’heroïcitat que vol dur a terme aquesta vegada és convertir en realitat una història que va sentir explicar en un vaixell mercant i que, segons sembla, no ha passat mai de debò. La història és la següent: una nit, un ancià s’apropa a un jove mariner que acaba de desembarcar i li demana si vol guanyar-se unes guinees; en respondre ell que n’estaria encantat, el vell el convida a casa seva, li ofereix un esplèndid sopar i li diu que, per guanyar-se el sou promès, ha de passar la nit amb la seva jove i bonica esposa, de la qual ell no ha pogut aconseguir un hereu. Obsessionat a recrear la història amb tota fidelitat, el senyor Clay no s’adona que ha posat en marxa un mecanisme de conseqüències imprevisibles. Perquè ningú no pot encarrilar el destí dels altres amb l’únic objecte d’obtenir un plaer secret movent-ne els fils invisibles.

Llegir L’art de callar és potser més necessari ara que en cap altre moment dels darrers dos-cents anys, perquè ara mateix la ximpleria i la violència verbal amenacen d’esfondrar la convivència humana. Molt possiblement, s’han perdut massa paraules per haver-les mirat amb massa intensitat, i ens cal revisar la relació entre el llenguatge i la veritat. Allò que Dinouart anomenava «la filosofia falsa i corrompuda» (les Llums) ha vençut, però ha deixat un rastre de paraules buides. Resta la possibilitat d’explorar els múltiples matisos del silenci.

99 idees que us faran recargolar de riure fins a pixar ratafia! Jair Domínguez, amb la destral a l’espatlla i el boli BIC (cristal) a la mà, amb grans dosis d’humor, ironia i molta mala bava, assenyala a tort i a dret, dóna raons i raona capricis. 99 aniquilaments que no deixaran cap titella al guinyol ni cap pallasso al circ. Val més que us agafi confessats! La bruixa d’or, el fuet, el gintònic, Duran i Lleida, Barcelona World, Iniesta, La Roja, Messi, Pere Navarro, Díaz Ferran…

En un país devastat per la incompetència, quatre terroristes estrambòtics emprenen un viatge suïcida per assassinar el rei d’Espanya i proclamar unilateralment la independència de Catalunya. Amb aquest punt de partida delirant arrenca Hawaii Meteor, la primera novel·la del guionista Jair Domínguez, una road movie apocalíptica que ens transporta a un futur distòpic dominat per la violència i en el qual, els quatre protagonistes hauran de fer front a tot d’obstacles i enemics que intentaran evitar que la seva missió arribi a bon port. Hawaii Meteor és un thriller d’alt voltatge amb grans dosis d’acció, sang i fetge; un viatge al·lucinant cap a la misèria de la condició humana.

Ha pasado alrededor de un año desde la derrota del Imperio Asiático, y Miguel Ángel Aznar, nombrado almirante de las Fuerzas Armadas ibéricas, ha logrado convencer a los gobernantes de todas las potencias terrestres y a los saissais venusianos de la necesidad de establecer unas fuerzas internacionales, bautizadas con el nombre de Policía Sideral, garantes de la paz en el Sistema Solar. La Policía Sideral se constituye y es puesta bajo el mando de su promotor, con lo cual ve satisfecha su iniciativa; no obstante, dos graves problemas vienen a ensombrecer el éxito amenazando con dar al traste con las recién creadas fuerzas espaciales: La negativa rotunda de los thorbods a entrar a formar parte de la alianza, y la carencia de dedona con la que poder construir una flota lo suficientemente poderosa para hacer valer su autoridad, puesto que el Rayo y su flotilla de naves satélites es incapaz, por sí solo, de asumir tan pesada responsabilidad.

Després de més de vint anys exiliat, Voltaire, la personalitat més influent de la Il·lustració, retorna a París en companyia del seu lleial secretari Wagnière. Deixa enrere la seva finca de Ferney, als Alps, i té el pressentiment que ja no hi tornarà. Amb vuitanta-quatre anys d’edat, tem que finalment la mort estronqui la seva mala salut de ferro. En el cas que arribi el moment, haurà de resoldre si ha de confessar-se per tal de reposar en sepultura cristiana, o bé negar-s’hi i comportar-se com «el patriarca dels filòsofs». Però abans té un compte pendent: triomfar a la capital francesa de la manera més clamorosa. El novel·lista Martí Domínguez s’endinsa en el segle de les llums i recrea el final de la vida d’una figura extraordinària del pensament i la literatura universals. Després de la seva personal aproximació a grans personatges històrics a Les confidències del comte de Buffon i El secret de Goethe, en aquesta ocasió planteja el xoc dels ideals humanistes amb les institucions de l’antic règim i la intolerància religiosa mitjançant els conflictes que Voltaire afronta en els últims moments de la seva existència. Des d’una mirada comprensiva, que inclou una lleu ironia desmitificadora, l’autor ofereix un portentós retrat intel·lectual i humà d’un referent crític que manté una plena vigència.

PUENTE DE MANDO narra la guerra entre valeranos y sadritas en la superficie de la Tierra después de los fulgurantes éxitos iniciales en el espacio, la cual para desesperación de los generales valeranos se muestra estancada e incluso desfavorable para las armas humanas sin que ninguno de los responsables conozca la razón Puesto que los sadritas siempre han sorprendido a sus rivales con armas nuevas (conviene no olvidar que ellos fueron los inventores de la luz sólida), cabe pensar que en los miles de años transcurridos desde la última visita de Valera bien pueden haber desarrollado otra invención diabólica capaz de traer en jaque a las armas humanas

Martí Domínguez ret tribut al poeta Titus Lucretius Caro, que un segle abans de Crist va escriure De rerum natura (Sobre la naturalesa), un poema enciclopèdic que combina la bellesa de la forma i el contingut científic. Precursor de l’evolucionisme, el text destil·la un ateisme incisiu que va ser silenciat per l’Església durant segles. El somni de Lucreci narra precisament la redescoberta del poeta romà a principis del segle XV, quan es va recuperar la darrera còpia del text en un remot monestir alemany, una troballa que va impressionar els pensadors del Renaixement i de la Il·lustració i que va influir en l’evolucionisme darwinista. Martí Domínguez destaca la vigència de l’obra de Lucreci, que ha impregnat la ciència moderna. Lucreci ja parla del pensament empíric en contraposició amb la superstició, i descriu l’home com un producte de la natura, alliberat dels déus. El somni de Lucreci és un llibre contra el dogmatisme i el fanatisme religiós. És un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat, i un clam contra la intolerància. Lucreci anima a pensar, i això sempre és necessari.

Comienza la narración con el encuentro en las proximidades del sistema solar del autoplaneta Valera y una flota sideral redentora, ambos llegados allí con idéntico propósito: exterminar a la raza que había expulsado a la humanidad del solar que la viera nacer. En Valera, fallecido accidentalmente Miguel Ángel Aznar, ostenta el título de superalmirante su hijo Fidel. La flota redentora, por su parte, está comandada por la almirante Sofía Medina, la antigua novia de Miguel Ángel Aznar que abandonara a éste en el último momento para partir rumbo a Redención mientras él se encaminaba a los planetas thorbods.Ambas flotas son aliadas frente a un enemigo común, los sadritas, pero inmediatamente surge un problema.

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle XX. És una zona boscosa que freqüenten els guerrillers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. El fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s’entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l’evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià.